Una exposició col·lectiva heterogènia amb obres de Dalí i Miró arriba a la galeria Mayoral

ACN Barcelona – La galeria Mayoral de Barcelona inaugura aquest dimarts l’exposició ‘Transnarcís’, una mostra col·lectiva que reuneix obres d’artistes diversos, entre les quals, peces de Salvador Dalí i Joan Miró. La proposta, comissariada per l’escriptor Gabriel Ventura, parteix del disc-llibre homònim de Pau Riba (1986) i planteja el recorregut com un “passeig” per un “jardí”, segons han explicat el comissari i el director de la galeria, Jordi Mayoral, a l’ACN. El comissari ha ressaltat que els 23 artistes presents en l’obra són “molt diferents” però n’ha destacat la seva “importància en la tradició catalana”. L’exposició es podrà visitar durant els mesos de gener i febrer.
La mostra reuneix obres d’Anglada Camarasa, José Luis Barquero, Fernando Botero, Alexander Calder, Carolina Caycedo, Mari Chordà, Salvador Dalí, Óscar Domínguez, Niki de Saint Phalle, Regina Giménez, Keith Haring, Pedro Hoz, Roberto Matta, Joan Miró, Aurèlia Muñoz, Francis Picabia, Pere Portabella i Carlos Santos, Marria Pratts, Sergio Roger, Antonio Saura, Albert Serra i Rosa Tharrats.

Mayoral ha explicat que l’exposició s’inscriu en la línia de projectes que impulsa l’espai, però amb un enfocament “diferent” pel fet d’haver-ne encarregat el comissariat a Ventura. Segons ha detallat, la mostra es planteja com “un passeig” en què conviuen peces “molt diferents” però “vinculades” entre elles.

Per la seva banda, Ventura ha indicat que el fil conductor s’inspira en la idea de “sinestèsia” associada a l’obra de Riba i que l’exposició està concebuda “com un jardí”, on cada peça funcionaria com una “flor” i on les relacions entre obres responen també a criteris intuïtius i sensorials.

El comissari ha remarcat que la selecció combina noms de la història de l’art amb creadors contemporanis, i que el recorregut busca activar associacions i connexions entre llenguatges i èpoques.

Sobre l’experiència de la visita, el director de Mayoral ha apuntat que li agradaria que el públic hi entrés “amb un esperit lliure” i que en sortís amb “alguna espurna”. Ventura, alhora, ha defensat el jardí com un espai de passeig i contemplació que convida a “fer volar la imaginació” i a deixar-se endur per les relacions “invisibles” que, segons ell, travessen les obres.