Pere Francesch Rom fa un homenatge al poder de la música a la seva nova novel·la ‘No oblidis el teu nom’

ACN Barcelona – El periodista i escriptor Pere Francesch Rom (Montbrió del Camp, 1981) ha publicat ‘No oblidis el teu nom’ (Columna) una novel·la sobre el poder de la música i les segones oportunitats. El llibre situa l’acció en un petit poble islandès, on un jove apassionat del trap descobreix que el seu misteriós veí – un reconegut músic veterà – amaga un passat insospitat. El relat reflexiona sobre la culpa, el pes de l’èxit, la importància de connectar amb altres persones i la redempció. També confronta dos mons: el de la música actual amb la d’una època passada. “Volia fer un cant a deixar la condescendència i no tancar els ulls a l’actualitat i els grups joves que hi ha ara”, sosté.
La història de ‘No oblidis el teu nom’ és la d’un rocker dels anys setanta que en el moment més àlgid de la seva carrera decideix deixar-ho tot i fugir a un petit poble d’Islàndia, Djúpivogur, a causa d’un fet que li capgira la vida. Quaranta anys després, hi arriba un jove aspirant a músic apassionat per la música trap que entra en contacte amb el veterà, teixint una relació molt especial que els permet connectar d’una forma molt singular a través de la música.

Segons Rom, el relat neix de tres llocs diferents: el comiat de David Bowie el 1973; un viatge molt especial que va fer l’autor a Islàndia; així com la seva passió per la música, sobre la qual escriu a l’Agència Catalana de Notícies. “Moltes vegades entrevisto grups actuals, però també visc molt vinculat als anys seixanta i setanta”, reconeix, “crec que un ha de saber escoltar les noves generacions perquè hi ha coses que valen molt la pena”.

Pink Floyd, David Bowie, Bob Dylan o els Beatles, però també Rosalía, Raye, Olivia Dean i The Weeknd, són algunes de les preferències musicals de l’escriptor, que veu en la música un “refugi” personal i col·lectiu. Un àmbit que, sosté, el continua emocionant com en el passat, encara que certes pràctiques s’hagin perdut. “Estic orgullós de la meva època, en què comprar un disc era tot un ritual”, recorda, “ara això s’ha perdut, però, en canvi, tenim la possibilitat de conèixer milions de grups, així que no sento la superioritat moral de pensar que allò que escoltava era millor”.

Més enllà de la música, el llibre parla sobre altres temes com per exemple la culpa, plasmada en el passat del personatge del rocker. “Al llarg de la vida tots carreguem motxilles, també els protagonistes de la història”, insisteix. Per això Rom volia mostrar també com es pot “descarregar” aquest pes. “A vegades simplement es fa parlant, connectant amb altres persones”, afegeix.

Un altre dels temes clau és el de l’èxit, el qual pot ser una arma de doble fil. “No crec que tot sigui tan alegre”, opina l’autor, “és evident que a tothom li agrada omplir l’Estadi Olímpic i emocionar al seu públic, però tot èxit comporta un pes que si un no s’ha treballat pot portar a conseqüències terribles”. També opina que els músics tenen una “responsabilitat” amb la seva gent, però considera que tampoc estan “al servei” d’aquesta.

Actualment, Pere Francesch Rom combina la seva feina d’escriptor amb la de periodista cultural, tot plegat en un ambient personal impregnat de creativitat. “Visc contagiat de cinema, literatura i música”, admet. Una prova és, de fet, una de les cançons que inclou la novel·la ‘Die in november’ – de la cantant Marina Danae, familiar de l’escriptor.