Parlen les víctimes del pare Blay: “més d’un cop em va introduir les seves mans dins la vagina”

Un documental de 3Cat i la investigació d’El Periódico descobreixen que el pare Blai, condemnat per abusos a nenes l’any 2024, continua estant en contacte amb menors.

El cas del sacerdot Josep Blay torna a sacsejar l’opinió pública després de l’emissió del documental de 3Cat i de les informacions publicades per El Periódico, que han tornat a situar en el centre del debat uns fets d’abusos a menors vinculats a Alella.

Un documental que amplia la investigació i apunta a l’encobriment

El documental “La fugida, veritats ocultes”, emès aquest dimarts al programa Sense ficció de 3Cat, aprofundeix en diversos casos d’abusos en entorns religiosos i posa el focus en el del pare Blai, entre altres.

El treball està dirigit pel periodista d’El Periódico, Guillem Sánchez, i és una coproducció entre 3Cat, Ottokar i el mateix diari. L’objectiu, segons expliquen els responsables, és mostrar no només els fets sinó també els mecanismes que haurien permès ocultar-los durant anys.

El documental destaca especialment tres elements: l’encobriment dins d’institucions religioses, la dificultat de les víctimes per denunciar i la sensació d’impunitat en molts casos, especialment quan aquests no arriben a ser jutjats.

Una condemna prèvia i noves revelacions

El documental també revela que Blay va començar a exercir com a professor a Sitges l’any 1967 i que, poc després, ja hauria comès abusos sexuals a un alumne de l’Escola Pia del municipi. Això situaria els primers casos dècades abans dels fets d’Alella, registrats el 2008. En aquest context, es planteja un interrogant evident: quantes víctimes poden haver patit al llarg de més de mig segle en què va mantenir contacte continu amb menors sota el paraigua de l’orde religiosa.

Segons les informacions publicades per El Periódico i recollides també per 3Cat, Josep Blay va ser condemnat l’any 2024 per abusos sexuals a menors en el context de catequesi a Alella.

Un dels aspectes que més polèmica ha generat és que, tal com revela el documental, el sacerdot hauria continuat tenint presència en entorns amb menors fins i tot després de la condemna. De fet, es documenta la seva presència en un centre educatiu de la part alta de Barcelona posteriorment als fets.

La veu de les víctimes

Un dels moments especialment durs del documental és quan parlen algunes de les víctimes del pare Blay. Entre aquestes hi ha les dues noies de qui va abusar entre els anys 2008 i 2009. Aquelles nenes, avui dones, tenen nom i cognoms i una infantesa i una vida marcada per aquests fets.

Segons explica Aurora (24 anys), qui va patir abusos del pare Blay a Alella, “el pare Blay et convidava a seure damunt les seves cames, et preguntava com estaves, com havia anat l’escola i mentre et feia aquestes preguntes et tocava els cabells”.

Aurora recorda que “a vegades em tocava els pits i anava baixant les mans per sota la roba fins a l’entrada de la vagina”. Segons detalla, ella recorda que intentava moure’s, però el fet d’estar damunt les seves cames la deixava en una posició d’encara més vulnerabilitat.

La jove, amb extrema fortalesa i valentia recalca que “més d’un cop em va introduir les seves mans dins la vagina” i afegeix que “encara no sabia que era el sexe i em vaig veure obligada a començar una mica d’aquella manera”.

El paper clau del periodisme

La investigació liderada pel periodista Guillem Sánchez ha estat clau per treure a la llum aquests casos i per donar veu a les víctimes. El documental busca “posar cara als abusadors” i evidenciar com, en molts casos, els fets han estat minimitzats o silenciats dins les estructures institucionals.

El treball conjunt amb El Periódico reforça la dimensió periodística de la investigació, que combina testimonis, documentació i seguiment dels casos per oferir una visió global del problema.

Un debat obert sobre responsabilitats

L’emissió del documental ha tingut una forta repercussió i les revelacions han reobert el debat sobre la protecció de menors, els protocols dins d’entorns religiosos i la necessitat d’una major transparència per evitar que situacions similars es puguin repetir.

El cas del pare Blai torna a posar sobre la taula la necessitat de revisar els mecanismes de control i actuació davant denúncies d’abusos. Tant el documental de 3Cat com les informacions d’El Periódico han contribuït a reactivar un debat social que continua obert.

A Premià i a la resta del Maresme, la demanda és clara: més garanties, més control i suport a les víctimes perquè puguin explicar el que han patit sense por.