La investigació científica aposta per la salut femenina i la igualtat

Durant dècades, la investigació biomèdica ha pres el cos masculí com a referència, cosa que ha deixat sense resposta moltes de les necessitats específiques de salut de les dones. Avui, tot i que la situació ha millorat, només el 7 % dels recursos destinats a investigació es dirigeixen a problemes de salut que les afecten exclusivament o amb més prevalença, com l’endometriosi o la migranya. La Fundació ”la Caixa”, a través de les Convocatòries d’Investigació i Innovació en Salut, impulsa projectes vinculats a la salut de les dones que contribueixen a revertir aquesta manca d’equitat.

Durant dècades, la investigació mèdica va prendre el cos masculí com a referència, cosa que va comportar que moltes afeccions que incideixen de manera específica o majoritària en les dones, com l’endometriosi o la migranya, s’infradiagnostiquessin.

Aquesta manca de perspectiva s’explica, en gran part, per l’escassa representació femenina en l’àmbit científic: avui, només el 33 % del personal investigador són dones i només el 5 % dels medicaments disponibles han estat provats, monitorats i etiquetats adequadament amb informació de seguretat per ser utilitzats durant l’embaràs i la lactància.

A aquest biaix estructural s’hi suma un finançament insuficient: només el 7 % dels recursos destinats a investigació es dirigeixen a problemes de salut que afecten exclusivament les dones, segons el World Economic Forum.

Tot i viure una mitjana de 5 anys més que els homes, les dones passen un 25 % més de la seva vida amb mala salut o amb algun grau de discapacitat. Tancar aquesta bretxa podria aportar a cada dona 7 dies de salut addicionals a l’any i generar fins a un bilió de dòlars en el producte interior brut mundial anual per al 2040.

El resultat d’aquesta bretxa són pitjors condicions de salut per a les dones a escala mundial i un progrés limitat en àrees clau, amb avenços molt més lents que en altres camps biomèdics.

Promoure vocacions STEM entre nenes i joves i donar suport decididament a projectes liderats per investigadores o centrats en la salut de les dones són algunes de les iniciatives que poden revertir aquesta situació. En aquesta línia, la Fundació ”la Caixa” impulsa des de fa anys iniciatives que situen la salut femenina al centre de la investigació i la innovació biomèdica, i que contribueixen a avançar cap a una equitat més gran.

De l’endometriosi al càncer de mama: en cerca d’un diagnòstic precoç

L’endometriosi és una de les malalties menys conegudes, però amb més impacte en la vida de les pacients. Es caracteritza per la presència anòmala de glàndules i estroma endometrials fora de l’úter, cosa que origina una inflamació crònica a la cavitat pelviana i abdominal.

Actualment afecta 190 milions de dones a tot el món, un 10 % de la població femenina mundial, però en podrien ser moltes més. Fins fa ben poc era despatxada com un dolor de regla normal, la qual cosa ha comportat que trigui a diagnosticar-se de 8 a 10 anys.

La malaltia és en el punt de mira i focus d’atenció de la Fundació ”la Caixa”, ja que avui dia encara es desconeixen els mecanismes biològics que la provoquen. Per això, l’11 de març a les 19 hores, els investigadors María Luisa Sánchez-Ferrer (Hospital Clínico Universitario Virgen de la Arrixaca de Múrcia), Francisco Carmona (Hospital Clínic de Barcelona) i Juan García-Velasco (IVI Madrid) n’abordaran les claus en el debat online Endometriosi: una malaltia silenciosa que afecta una de cada deu dones.

Sánchez, que va rebre finançament de la convocatòria CaixaImpulse d’Innovació en Salut el 2023 i el 2025, és una de les ginecòlogues que participen en el projecte DUFIC. El desenvolupament del dispositiu es va iniciar en el marc de la tesi doctoral d’Analuce Canha sota la supervisió de la professora Pilar Coy i el professor Rafael Latorre, de la Universidad de Murcia. Actualment, el projecte s’està traslladant a l’àmbit clínic i industrial a través de l’empresa Gynetools, de la qual Rafael Latorre és CEO i coinventor del dispositiu juntament amb Analuce Canha.

Fins ara, la biòpsia ha estat el procediment estàndard per identificar aquestes malalties, però presenta limitacions importants. «Moltes vegades provoca dolor i el teixit que es recull no és suficient per obtenir un diagnòstic precís», explica la investigadora Analuce Canha. «Tot això en retarda el diagnòstic».

Davant d’aquesta necessitat clínica, l’equip va idear una alternativa menys invasiva i potencialment més informativa. «L’úter produeix fluid uterí, que ens aporta molta informació sobre el seu estat. El nostre equip va desenvolupar un catèter per recollir mostres d’aquest fluid uterí de manera mínimament invasiva», indica Canha.

Analuce Canha: «El nostre equip va desenvolupar un catèter per recollir mostres del fluid uterí de manera mínimament invasiva».

El suport de la convocatòria CaixaImpulse «va ser essencial» per impulsar el projecte: «Vam aconseguir passar d’una idea desenvolupada al laboratori a un enfocament amb projecció clínica», afirma Analuce Canha. Els primers prototips del catèter es van fer amb impressió 3D en col·laboració amb la Universidad de Murcia i avui s’estan fabricant de manera industrial amb l’ajuda d’Eurecat e Innovamed.

Tot i que actualment ja hi ha més finançament, tradicionalment en la investigació biomèdica no s’ha treballat amb perspectiva de gènere. Per Analuce Canha, cal estudiar les malalties exclusives de les dones i garantir que els professionals de la salut no minimitzin el seu dolor. «Si és un dolor incapacitant, cal prestar-hi atenció i fer les proves necessàries fins a arribar a un diagnòstic clar».

Aquest no és l’únic projecte de CaixaImpulse centrat en l’endometri. La investigadora Laura Costas, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), treballa en una tècnica pionera per diagnosticar el càncer d’endometri a través d’una simple mostra d’orina, mentre que el doctor Francisco Carmona, de l’Hospital Clínic de Barcelona, lidera ENDO-HEALTH, un projecte per fer conèixer l’endometriosi i conscienciar la població sobre aquesta malaltia.

A més del sistema reproductor femení, la Fundació ”la Caixa” també dona suport a noves línies d’investigació en malalties com el càncer de mama, que afecta 1 de cada 8 dones.

Un dels projectes més innovadors és el liderat per Ana Vivancos i Cristina Saura, del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que estudia una tècnica per detectar la malaltia a través de la llet materna. Ja està tenint resultats esperançadors i ha demostrat per primera vegada que la llet materna de les pacients amb càncer de mama conté ADN del tumor, conegut com a ADN tumoral circulant (ADNct).

El repte de fer tangible la migranya

La bretxa de gènere en la salut no tan sols es limita a la salut ginecològica, sinó que també s’estén a patologies que, tot i que afecten tots dos sexes, tenen prevalença en les dones. Una anàlisi de Nature del 2023 revelava que la investigació sobre malalties que impacten majoritàriament en les dones —com ara la fatiga crònica, els trastorns d’ansietat o el lupus, vuit vegades més freqüents en elles— rep un finançament molt inferior a l’impacte real que representen.

Un dels exemples més clars és la migranya, una malaltia que afecta les dones en una ràtio de 3 a 1 respecte dels homes. Només el 7 % dels assajos sobre migranya publiquen resultats específics per sexe. Aquesta manca de dades dificulta el disseny d’intervencions eficaces i específiques que reflecteixin l’experiència única de cada dona amb la malaltia.

«Les nostres hormones ciclen, estan en quantitats i proporcions diferents, i s’expressen de manera diferent. Científicament suposa un repte per aquesta fluctuació constant», explica la doctora Patricia Pozo-Rosich, directora del Migraine Adaptive Brain Center, impulsat per l’Hospital Vall d’Hebron i la Fundació ”la Caixa”.

Per a Pozo-Rosich, que a més va ser becada per la Fundació ”la Caixa”, la ciència del segle XXI té dos grans reptes: «Entendre millor el nostre cervell i conèixer l’impacte que tenen les hormones en el nostre organisme». Aquests dos temes, «altament complexos», tenen una estreta relació amb les migranyes, que segons dades de la Sociedad Española de Neurología (SEN) afecten un 18 % de les dones arreu del món.

La incidència d’aquesta malaltia es dispara amb la pubertat i fluctua dràsticament durant el cicle menstrual, l’embaràs o la menopausa. Tanmateix, encara és una afecció que costa de fer tangible. «El fet que encara hi hagi persones que diguien “no em puc moure perquè tinc un problema al meu cap que ningú no veu” evidencia que la visibilització de la malaltia és pobra», assenyala la doctora.

Patricia Pozo-Rosich: «La migranya és una malaltia incapacitant i molt invisibilitzada».

El seu centre investiga avui la migranya de manera holística i multidisciplinària a través de tres grans abordatges: els models preclínics; la part translacional, per entendre processos que tenen lloc en diferents etapes, i els estudis moleculars, en què es busquen biomarcadors en saliva, llàgrimes o sang per trobar diagnòstics que deixin de ser subjectius.

Com conclou la doctora Pozo-Rosich, directora del Grup d’Investigació en Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR, aquests biomarcadors diagnòstics ajudarien a tractar la malaltia a través de la tecnologia i l’epigenètica. «Serà la gran revolució que ningú no s’espera», assegura.

La influència hormonal també és clau en l’esclerosi múltiple i altres malalties autoimmunes. Com va apuntar la doctora Mar Tintoré Subirana en l’últim debat de CaixaResearch, «el fet de ser dona augmenta clarament el risc». I encara que el factor diferencial no és del tot clar, «segurament, el rol de les hormones és crucial. De fet, aquesta malaltia acostuma a debutar a l’adolescència i, durant les èpoques en què la dona té hormonalment un predomini estrogènic, la malaltia és més freqüent. Però no és clar en realitat quin és aquest factor diferencial, si només són els estrògens o també hi ha altres factors».

Aquest «factor diferencial» també s’està investigant per explicar per què les dones que viuen amb dolor crònic pateixen més que els homes. Segons una investigació recent publicada a la revista Science Immunology, es podria trobar la resposta en el fet que el sistema immunitari d’homes i dones reacciona de manera diferent davant el dolor. L’estudi, dut a terme en ratolins, suggereix que la manca de testosterona redueix l’activitat dels monòcits, unes cèl·lules immunitàries responsables de la producció d’interleucina-10. Aquesta molècula estaria vinculada a les neurones que transmeten el dolor.

Milions de dones s’enfronten cada any a decisions mèdiques sense opcions basades en proves científiques. Corregir el biaix de gènere en la investigació clínica no és senzill. Exigeix no sols inversió, sinó també un canvi en la mirada de metges, investigadors i reguladors perquè patologies com l’endometriosi o la migranya deixin de ser invisibilitzades en l’etapa escolar o laboral.

Aconseguir que la medicina tingui per fi dos rostres és l’únic camí perquè el 8 de març sigui, a més d’una reivindicació social, un èxit científic i mèdic de gran abast.