Madrid, 17 de setembre de 2026.- Els nòduls tiroïdals són petits creixements o lesions que es formen a la glàndula tiroide, situada a la part anterior del coll. Poden ser únics o múltiples, sòlids o contenir líquid i, en la gran majoria dels casos, són benignes.
Es tracta d’una troballa freqüent i moltes persones poden tenir un nòdul tiroïdal sense saber-ho. La majoria no produeix dolor ni altera la vida quotidiana, per la qual cosa és habitual que es descobreixin de manera casual durant una exploració mèdica o una ecografia realitzada per un altre motiu.
Encara que generalment no ocasionen símptomes, determinats canvis poden aportar informació rellevant sobre la seva evolució. Dificultat per empassar, sensació persistent de pressió al coll o alteracions mantingudes de la veu són alguns dels senyals davant dels quals convé consultar l’especialista, especialment quan apareixen de nou o progressen amb el temps.
“L’aparició d’un símptoma no significa necessàriament que el nòdul sigui maligne ni que existeixi un problema greu, però sí que ens pot indicar que hem d’avançar la revisió i comprovar si s’han produït canvis en la seva mida o en la seva relació amb les estructures del coll”, explica el Dr. Juan Carlos Percovich, cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Ruber Internacional, del Grup Quirónsalud.
Una de les molèsties que poden aparèixer quan un nòdul tiroïdal augmenta de mida és la dificultat per empassar, coneguda mèdicament com a disfàgia.
La glàndula tiroide està situada a la part anterior del coll, molt pròxima a estructures implicades en la respiració, la deglució i la veu. Quan un nòdul assoleix un determinat volum o creix en una direcció concreta pot exercir pressió sobre estructures veïnes.
Algunes persones ho descriuen com la sensació que els aliments passen amb més dificultat o que alguna cosa “es queda” a la gola en empassar.
“No hem d’assumir automàticament que qualsevol dificultat per empassar procedeix de la tiroide, perquè hi ha moltes altres causes. Però en una persona amb un nòdul tiroïdal conegut, una molèstia nova o progressiva mereix ser valorada”, assenyala el Dr. Percovich.
La revisió permet determinar si el símptoma té relació amb el nòdul i si s’ha produït algun canvi respecte a exploracions anteriors.
Un altre senyal que pot aparèixer és una sensació persistent de pressió, ocupació o “nus” a la gola.
Els nòduls de mida més gran poden generar símptomes compressius en relacionar-se amb la tràquea, l’esòfag o altres teixits pròxims. En alguns pacients la sensació és lleu, mentre que en altres pot resultar més evident en parlar, empassar o fer una inspiració profunda.
L’especialista insisteix que no es tracta d’alarmar-se davant de qualsevol molèstia cervical, sinó de prestar atenció als canvis.
“Quan un pacient que estava estable comença a notar pressió on abans no n’hi havia, o percep que aquesta sensació està augmentant, és preferible valorar-ho en lloc d’esperar automàticament la següent revisió programada”, apunta el cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició.
L’aparició d’una ronquera persistent, pèrdua de força de la veu o canvis en el timbre també mereix una atenció especial.
L’estreta relació anatòmica de la tiroide amb els nervis encarregats del funcionament de les cordes vocals explica que determinades alteracions en aquesta zona puguin repercutir sobre la veu.
No obstant això, la ronquera és un símptoma molt freqüent i pot ser deguda a nombroses causes alienes a la tiroide, des d’una infecció respiratòria fins al reflux o un esforç vocal. L’important és prestar atenció quan el canvi persisteix sense una explicació clara, especialment si existeix un nòdul tiroïdal conegut.
“Un canvi persistent de la veu és un símptoma que no hem de banalitzar. La majoria de vegades tindrà una altra explicació, però si el pacient presenta un nòdul tiroïdal hem d’estudiar si existeix alguna relació i descartar que estigui afectant estructures relacionades amb la fonació”, explica el Dr. Juan Carlos Percovich.
Davant d’aquests símptomes, l’ecografia tiroïdal constitueix una de les principals eines per valorar què està passant.
La prova permet estudiar les característiques del nòdul, mesurar-lo i comparar-lo amb exploracions anteriors, a més d’analitzar-ne la localització i la relació amb altres estructures cervicals.
No obstant això, la imatge s’ha d’interpretar sempre dins del context clínic del pacient. La mida, per si sola, no determina necessàriament el comportament d’un nòdul ni la necessitat de tractar-lo.
“No tractem una ecografia de manera aïllada. Hem de relacionar el que veiem a la imatge amb els símptomes, els antecedents del pacient i l’evolució del nòdul al llarg del temps. Aquesta visió conjunta és la que ens permet prendre decisions amb més precisió”, destaca l’especialista.
Depenent de les troballes, l’endocrinòleg pot decidir mantenir el seguiment, modificar la periodicitat dels controls o sol·licitar estudis addicionals.
Un dels missatges que el Dr. Percovich considera important traslladar als pacients és que detectar un nòdul tiroïdal no implica automàticament necessitar tractament.
Molts romanen estables durant anys i únicament requereixen controls periòdics. La decisió d’intervenir depèn de diferents factors, entre els quals les seves característiques ecogràfiques, evolució, mida, símptomes i valoració clínica individual.
Quan un nòdul benigne produeix símptomes compressius o afecta significativament la qualitat de vida, a més de la cirurgia convencional existeixen en determinats pacients tècniques mínimament invasives que es poden valorar de manera individualitzada.
“El nostre objectiu és trobar l’equilibri entre no intervenir innecessàriament i no retardar l’estudi quan apareixen canvis que mereixen atenció. El seguiment permet actuar de manera precisa quan realment és necessari”, afirma l’especialista.
En una persona amb un nòdul tiroïdal ja diagnosticat, l’aparició de dificultat progressiva per empassar, pressió cervical persistent, canvis mantinguts en la veu, creixement perceptible d’una zona del coll o qualsevol símptoma nou s’hauria de comentar amb l’especialista.
Això no significa que existeixi necessàriament una complicació. Significa que pot ser convenient revisar la situació abans de la data prevista i determinar si el nòdul continua estable.
“Volem que el pacient conegui què ha d’observar, però sense generar una vigilància constant ni preocupació innecessària. La majoria dels nòduls tiroïdals tenen una evolució favorable. L’important és fer un seguiment adequat i consultar quan apareix un canvi que abans no hi era”, conclou el Dr. Juan Carlos Percovich.
L’Hospital Ruber Internacional, integrat en el grup Quirónsalud, és centre de referència nacional i internacional per la seva qualitat, per la seva tecnologia d’última generació, pels seus professionals altament qualificats i per la seva vocació permanent de superació.
Concebut com un “hospital integral”, els seus Serveis Centrals, les Unitats Medicoquirúrgiques de les diferents especialitats i Metges Col·laboradors estan interrelacionats entre si i integrats a l’Hospital, aconseguint-se la màxima eficàcia en l’organització i desenvolupament de les diferents activitats mèdiques, assistencials, docents i investigadores, cosa que permet oferir un nivell òptim en l’assistència sanitària.
Quirónsalud és el grup de salut líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. A més de la seva activitat a Espanya, Quirónsalud també és present a Llatinoamèrica. Conjuntament, compta amb més de 55.000 professionals en més de 180 centres sanitaris, entre els quals hi ha 57 hospitals amb més de 8.000 llits hospitalaris. Disposa de la tecnologia més avançada i d’un gran equip de professionals altament especialitzat i de prestigi internacional. Entre els seus centres, es troben l’Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, Centro Médico Teknon, Hospital Ruber Internacional, Hospital Universitario Quirónsalud Pozuelo, Hospital Universitari Quirónsalud Barcelona, Hospital Universitari Dexeus, Policlínica Gipuzkoa, Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón, etc.
El Grup treballa en la promoció de la docència (catorze dels seus hospitals són universitaris) i la investigació medicocientífica (compta amb l’Instituto de Investigación Sanitaria de la FJD, acreditat pel Ministerio de Ciencia e Innovación).
Així mateix, el seu servei assistencial està organitzat en unitats i xarxes transversals que permeten optimitzar l’experiència acumulada als diferents centres i la translació clínica de les seves investigacions. Actualment, Quirónsalud està desenvolupant multitud de projectes d’investigació a tot Espanya i molts dels seus centres realitzen en aquest àmbit una tasca capdavantera, sent pioners en diferents especialitats com oncologia, cardiologia, endocrinologia, ginecologia i neurologia, entre d’altres.
Un nou èxit del programa Accelera el creixementEl programa Accelera el creixement, impulsat per la…
Convocatòria d'Ajuts de Menjador Escolar a Premià de MarA partir de l'1 d'octubre i fins…
Predicció del Temps per a Premià de Mar: 18 de setembre de 2026 Benvolguts veïns…
Pròxim Ple Ordinari de la Diputació de BarcelonaLa Diputació de Barcelona durà a terme el…
Informes sobre l'estat de l'electromobilitat a Barcelona La Diputació de Barcelona ha presentat un nou…
La Diputació manté el seu compromís amb La BressolaA l'acte commemoratiu del 50è aniversari de…
Esta web usa cookies.