Celsa deixa enrere els números vermells i guanya 18 milions d’euros durant el primer trimestre

ACN Barcelona – Celsa ha deixat enrere els números vermells i ha guanyat 18 milions d’euros durant el primer trimestre. El president de la siderúrgica, Rafael Villaseca, ha defensat que la companyia “ja funciona amb normalitat” i ha reduït el deute net gairebé a la meitat respecte fa un any, fins als 1.173 milions d’euros (vs. 2.243 milions). Aquest dimecres l’empresa també ha detallat els resultats del 2025, que va tancar amb unes pèrdues de 143 milions d’euros, un 49% menys que els 281 milions de l’any anterior. La siderúrgica ha minimitzat l’impacte del tall en el túnel de Rubí, que els va obligar a “retardar” vendes entre febrer i març. “No és una qüestió massiva, eren 2.000 o 3.000 tonelades i en venem 300.000 al mes”, ha afirmat.
Els directius de Celsa han insistit a dir que la companyia ha conclòs el “procés de transformació” iniciat el setembre de 2023. Cal recordar que aleshores la família Rubiralta va perdre la propietat de l’empresa després d’una sentència que la va donar als fons creditors.

“Tenim la satisfacció de dir que ja estem fora de l’hospital, completament fora. La societat està desenvolupant una marxa i una vida completament normal”, ha comparat Villaseca, seguint amb el símil que va fer en la presentació de resultats de l’any passat. El líder de la siderúrgica ha remarcat que els números estan “consolidats”. “No són flor d’un dia, en absolut”, ha apuntat.

Pel que fa al primer trimestre del 2026, han detallat que ha tancat amb un ebitda de 135 milions d’euros, un 15% per sobre dels 117 milions d’euros de l’any anterior. El marge sobre vendes s’ha situat en el 16%.

Si s’observa el conjunt del 2025, la siderúrgica ha precisat que la facturació va situar-se en els 3.347 milions d’euros, lleugerament per sota de l’any anterior (3.360 milions). L’ebitda va pujar fins als 396 milions (vs. 274 milions) i el deute net va baixar fins als 2.544 milions, un 70% per sota de la xifra d’abans del canvi de propietat.

Durant l’any passat la companyia va invertir 183 milions d’euros, un 60% anual més. El finançament va ser “íntegrament” amb fons propis, en part gràcies a les ampliacions de capital. Celsa ha defensat que la inversió està sent “activament” en totes les plantes, especialment a l’Estat. L’empresa amb seu a Castellbisbal (Vallès Occidental) preveu posar en marxa un nou centre de producció de ferralla a Miranda de Ebro el pròxim mes de setembre.

Impacte del conflicte a l’Orient Mitjà

Villaseca juntament amb el conseller delegat de Celsa, Jordi Cazorla, han assegurat que els números s’han aconseguit en una situació que “no és l’òptima”, ni des del punt de vista de mercat ni a nivell de comerç internacional.

Ara bé, preguntats per l’impacte del tancament de l’estret d’Ormuz, han assegurat que a ells no els suposa un “problema” perquè tenen proveïdors alternatius. En aquesta línia, també han explicat que les vendes a l’Orient Mitjà representen el 0,6% de la facturació, de manera que l’impacte és “bastant mínim” i “relativament petit”.

“No tenim disrupcions en la cadena de subministraments ni els preveiem en absolut”, ha asseverat Cazorla. “No és que no ens preocupi la situació, és que directament no ens afecta”, ha justificat Villaseca, que ha assegurat que la seva empresa no està “sota el focus”.

En relació amb l’encariment dels preus de l’energia, han defensat que l’augment “no és tan gran” com perquè els suposi un problema. Celsa calcula que els costos energètics van ser l’equivalent al 10% de la facturació i van tenir un pes del 13% sobre el total de costos el 2025.

Sobre el total de costos energètics, un 75% va ser cost elèctric i un 25% cost de gas. “El cost del gas per nosaltres és entre un 2 i un 3% de la facturació, és quelcom que podem manejar, no és un gran problema”, ha afirmat Cazorla.

Descarten reprendre la cerca d’un soci industrial

En la roda de premsa, Villaseca també ha descartat reprendre la cerca d’un soci industrial a l’Estat, després que l’any passat finalment no sortís l’operació amb CriteriaCaixa. “La societat va abandonar el procés perquè no va considerar que hi hagués cap altra alternativa interessant”, ha afirmat. “És un assumpte que ja ha quedat oblidat”, ha sentenciat.