La Fundació Vila Casas aposta per una gran retrospectiva d’Esther Boix a les portes del seu centenari

ACN Barcelona – La primera gran retrospectiva d’Esther Boix des de l’any 2007 arriba als Espais Volart de la Fundació Vila Casas a les portes del centenari del seu naixement. ‘Un món en lluita’ recupera i reivindica la figura d’una de les artistes més compromeses i singulars de l’art català del segle XX. Comissariada per Bernat Puigdollers, proposa una relectura integral de la seva trajectòria fent valdre tant el seu llegat artístic com el seu compromís social, polític i pedagògic a través de desenes de peces en diferents suports i formats. Puigdollers assegura que es tracta d’una proposta de gran “vigència” que ofereix una mirada “completa” sobre la magnitud i l’evolució de la seva obra. ‘Un món en lluita’ es podrà visitar fins al 12 de juliol de 2026.
Els inicis d’Esther Boix i Pons (Llers, 1927-Anglès, 2014) s’inscriuen en el context de la postguerra, amb una pintura marcada per la duresa, la introspecció i la voluntat de dignificar les realitats més invisibilitzades. Les seves primeres obres, centrades en escenes quotidianes i humils, amb figures solitàries, reflecteixen la misèria i el desànim de l’època, alhora que evidencien un fort compromís social.

La seva formació a l’Escola de Belles Arts (1945) li proporciona un reforç en la seva tècnica i l’impulsa cap a noves inquietuds creatives, compartides amb artistes com Josep Maria Subirachs i Ricard Creus. Aquest propòsit es concreta l’any 1950 amb la creació de l’agrupació artística ‘Postectura’, que marca un punt d’inflexió a la seva carrera, consolidant el seu llenguatge.

Els viatges a París (1953) i, especialment, a Milà (1957) obren pas a una pintura més vitalista i acolorida. Així, a partir dels anys seixanta la seva obra esdevé un instrument de denúncia explícita, enfortint el seu compromís amb la lluita antifranquista i amb iniciatives com Estampa Popular Catalana, convertint moltes de les seves peces en manifestos a favor de la llibertat, la justícia i la dignitat.

Paral·lelament a la seva trajectòria, Boix desenvolupa una destacada tasca pedagògica. Va formar part d’una generació que aspirava a transformar la societat a través de l’art i l’educació. En aquest context, l’any 1967 va cofundar l’escola L’ARC juntament amb Maria Dolors Bonal, Pilar Anglada i Ricard Creus.

A partir dels setanta, l’obra de l’artista inicia una evolució cap al paisatge, en què la figura humana, central fins aleshores, comença a diluir-se. La seva mirada s’expandeix des de l’urbà fins a l’entorn natural, amb aquest darrer agafant cada vegada més protagonisme.

A la recerca d’un món millor

El comissari de la mostra sosté que Boix va ser una figura d’allò més rellevant perquè va lluitar en els difícils anys de la postguerra per “ser algú” en el món de les arts, però sobretot per reivindicar “un món millor” i una pintura “més acord amb el seu temps”. A les portes del seu centenari, Puigdollers considera que calia posar sobre la taula una “mirada àmplia” de la seva trajectòria per poder explicar en profunditat la seva veritat.

“Creiem que el seu missatge encara és vigent”, opina, “perquè parla de persones ignorades, injustícies, drets, llibertats sexuals, col·lectives i individuals, i també de feminisme”. En aquest sentit, afegeix que era un moment “idoni” per reivindicar una “trajectòria femenina” que potser ha passat “desapercebuda”. “Ha sigut especialment divertit poder recollir totes aquestes obres dispersades i donar-los una lectura actualitzada a través d’una obra que pugui tenir una continuïtat en tots els àmbits”, conclou.

Pel que fa a la mostra, el comissari parla d’un viatge de “la foscor” a la “llum” que va lligat a les vivències personals de l’artista. “Hi ha unes 180 peces molt diverses entre les quals hi ha dibuix, escultura, gravat, pintura a l’oli i també material audiovisual, tot plegat de més de quaranta prestadors”, detalla.

“Boix va deixar una empremta molt gran en les persones i tothom la tenia molt present, aquesta exposició n’és la prova”, insisteix, “hem rebut un gran escalf i acolliment per part de tothom perquè la seva obra i la seva dimensió humana són indestriables”.