Categorías: Economia

Flequers i pastissers reclamen “un canvi de xip” als consumidors per contribuir a reduir el malbaratament alimentari

ACN Mollet del Vallès – Els flequers i pastissers reclamen “un canvi de xip” als consumidors per contribuir a reduir les prop de 3.100 tones de producte que el sector desaprofita anualment segons un estudi del Departament d’Agricultura. En un sector “molt conscienciat” i amb moltes receptes “dels avis” per “aprofitar-ho tot i no llençar res”, com ara els púdings i els secalls de restes de brioixeria, recorden que “tenir de tot a totes hores” i “tenir-ho tot acabat de fer” és insostenible. “Un aparador ple quan s’acosta l’hora de tancament significa que molta cosa acabarà a les escombraries i determinats productes, com els carquinyolis o les magdalenes, són més bons l’endemà de fer-los”, assenyala Ivette Prat, propietària del forn de pa Prat de Mollet del Vallès.
Seguint les directrius europees i amb l’objectiu de reduir un 30% el malbaratament alimentari el 2030, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i alimentació (DARPA) ha elaborat una guia per la prevenció del malbaratament alimentari a les fleques i pastisseries. Amb la col·laboració de gremis i experts en seguretat alimentària, el document facilita eines per quantificar el malbaratament, identificar els punts crítics i establir accions de millora a les empreses.

Segons un estudi encarregat pel DARPA al CREDA i l’IRTA, el sector va malbaratar 3.097 tones de producte el 2023 al llarg de tota la cadena de valor, el 0,8% del total, la qual cosa va suposar un impacte econòmic d1,4 milions d’euros.  Del total, 1.906 tones es van desaprofitar a les fleques, ja siguin productes que no es van poder vendre o d’altres que es van fer malbé durant la seva elaboració. Això se suma al fet que el pa i altres productes de fleca, segons l’estudi de 2024 sobre el malbaratament alimentari a les llars catalanes, suposen el 2,8% dels aliments que es malbaraten.

Tot aquest producte desaprofitat he generat unes emissions de 2.258 tones de CO2, una petjada hídrica de 12.723 m3 i un ús del sòl per conrear de 6,8 milions de metres quadrats.

Més enllà de les xifres, Carles Guirado, cap de l’àrea d’alimentació sostenible i aprofitament dels aliments del Departament d’Agricultura, assegura que el sector de fleques i pastisseries “està fent bé les coses” per evitar el malbaratament d’aliments i que la guia només vol donar pautes per seguir millorant. “És un sector molt implicat que des del primer moment ha col·laborat per implementar bones pràctiques a la guia”, afegeix.

Ivette Prat, propietària del forn Prat de Mollet del Vallès, destaca que tota acció encaminada a reduir el desaprofitament d’aliments és benvinguda. Aquí, recorda que flequers i pastissers “tenen molt integrat” el fet de no malbaratar cap aliment, com ho demostren totes les receptes de reaprofitament de productes que han anat passant de generació en generació, com ara les rostes de Santa Teresa. “Nosaltres també fem coques salades amb les restes de la massa del croissant, i amb la brioixeria que sobra en fem púdings i secalls, que ensucrats i passats pel forn, estan ben bons”, apunta.

En el seu cas, per exemple, participar en l’elaboració de la guia li ha permès compartir informació amb altres professionals i tècnics i conèixer bones pràctiques que aplicar al seu negoci, com ara comercialitzar pa ratllat fet a partir del producte que no es ven, que fins ara no s’havien plantejat.

Prat també explica que, com a empresa petita que són, intenten adaptar la producció diària a diferents variables per reduir al màxim el producte que no es ven. Variables, apunta, com el temps que fa o si aquell dia hi ha partit de futbol.

Canvi de mentalitat dels consumidors

Amb tot, Prat reconeix que per seguir reduint el malbaratament alimentari a pleques i pastisseries “cal un canvi de mentalitat” dels consumidors. Aquí, recorda que molts clients volen “trobar de tot sempre” quan, en un sector que produeix majoritàriament de matinada, és molt complicat. “A les 7 del matí la botiga està preciosa amb totes les referències, però és normal que a les 7 de la tarda no es trobin determinats productes i no ens hauria d’estranyar”, afegeix.

També reclama un “canvi de xip” per entendre que “no tot ha d’estar acabat de fer i calent” per ser de qualitat. “Igual que un rostit és més bo l’endemà de fer-lo, hi ha molts productes de forn que amb un temps de repòs són més bons, com ara els carquinyolis o les magdalenes, per exemple”, assenyala.  

Redacció

Entradas recientes

La Borsa de Madrid estrena entrevistes institucionals amb intel·ligència artificial conversacional

La Borsa de Madrid ha acollit el primer cas europeu d’entrevista institucional en directe a…

2 hores hace

El sòl es consolida com a actiu estratègic en el nou cicle immobiliari

Manca de sòl i augment de preus del 12,4% el 2026, claus immobiliàries, segons Servihabitat…

4 hores hace

IGNITE Copilot llança un agent d’IA que ajuda els professors a planificar les classes

IGNITE Copilot incorpora un agent d’IA conversacional per transformar la planificació didàctica dels docents IGNITE…

6 hores hace

AEMET: El temps per a Premià de Mar – 18 de Maig de 2026

Predicció del Temps per a Premià de Mar - 18 de maig de 2026 Avui,…

12 hores hace

The Wall Street Journal destaca la millora financera de Telefónica

Telefónica supera les previsions en els seus resultats trimestrals i reforça el seu perfil financer…

24 hores hace

Telefónica rep el suport d’UBS, Bernstein, Bestinver i JB Capital

Telefónica ha començat el 2026 amb uns resultats trimestrals que han estat valorats positivament per…

24 hores hace

Esta web usa cookies.