Alamany promet suspendre llicències de comerços “de monocultiu turístic” com supermercats 24h si és alcaldessa

ACN Barcelona – La secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha promès suspendre les llicències de comerços “de monocultiu turístic” com supermercats 24 hores si arriba a ser alcaldessa de Barcelona. Durant el congrés regional dels republicans que l’ha proclamat candidata a l’alcaldia de la ciutat aquest dissabte, també ha inclòs establiments com les “botigues de souvenirs i d’ungles”. A més, ha assegurat que la suspensió arribarà fins a la “prohibició total”. Després d’unes primàries on era l’única candidata i va assolir el 72% dels suports de la militància, Alamany ha criticat els últims governs dels comuns i l’actual del PSC per la “política d’esdeveniments” en una cursa amb Madrid “que deshumanitza i despersonalitza” la ciutat.
Sobre la proposta de “suspendre” les llicències de comerços com els supermercats 24h, Alamany ha dit que la desaparició de comerços de barri és “un degoteig constant” i és “un senyal de la Barcelona que s’està perdent”. Segons ella, aquest fenomen “és el veritable reemplaçament”, i no el que diu l’extrema dreta, ja que quan tanca un local històric, “obre un brunch, una botiga d’ungles o de souvenirs”.

Durant un discurs focalitzat en el turisme, ha apostat per destinar més recursos al menjador escolar de les famílies de Barcelona –aquest divendres el ple municipal va aprovar bonificar el 50% del cost del menjador escolar d’infantil i primària a proposta d’ERC–, i que això ho han de pagar “els turistes”. En aquest sentit, ha aplaudit que dimecres s’aprovés al Parlament duplicar la taxa turística a partir de l’abril.

Segons ella, les eleccions municipals de l’any vinent aniran de veure “qui garanteix” que s’hi pugui viure a Barcelona i qui “preserva” allò que la ciutat ha estat. Alamany ha mencionat així algunes de les línies mestres de la formació de cara als comicis, dient que defensaran que Barcelona exerceixi de capital, que miri a la Mediterrània i que sigui “moderna, dinàmica i competitiva”, però “a la catalana”, on es pugui “viure plenament en català” i alhora permeti “arribar a final de mes” i trobar un lloc per viure.