Skinnytok a TikTok i el vincle amb trastorns alimentaris

A TikTok, així com en altres xarxes socials, milions de vídeos sota l’etiqueta #SkinnyTok promouen dietes extremes, dejunis prolongats i conductes restrictives que es presenten com un ‘estil de vida saludable’. Però darrere d’aquesta aparent normalitat s’amaga un risc creixent: el desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària (TCA) entre adolescents i joves.

Segons explica el psicòleg i psicoterapeuta expert en TCA Marc Ruiz de Minteguía, autor de ‘Entender los trastornos alimentarios’ (Shackleton Books), en una entrevista amb Europa Press Salut Infosalus, les xarxes socials actuen avui com un “catalitzador de la insatisfacció corporal”, alimentant la culpa, l’ansietat i el desig constant de canviar el cos per encaixar en uns cànons que són impossibles.

Explica que a l’adolescència es configura la personalitat, la manera d’interactuar amb el món, i els joves es troben amb què aquesta societat està de manera permanent reforçant-se en uns cànons de bellesa, on la primesa impera, i es condemna les persones grasses.

GAIREBÉ TOTS TENIM INSATISFACCIÓ CORPORAL

És més, manté que en la nostra societat la norma és la insatisfacció corporal, es tingui l’edat que es tingui. “Però si ets adolescent, ets encara més vulnerable perquè t’estàs formant com a persona. Aleshores, sobretot les noies que es creuen amb un ‘defecte físic’ perquè no té per què ser-ho, i que aquest defecte no entra en aquests cànons, segur que tenen una major insatisfacció corporal i intentaran canviar el seu cos per encaixar.

“La norma en la nostra societat és la insatisfacció corporal, fins i tot entre les persones que són referents en bellesa. Però, a més, un adolescent que es regeix per l’atracció física, que no té encara una personalitat definida, o uns trets de personalitat estructurats, una identitat amb la qual se senti satisfet, i on la manera de vestir, per exemple, és molt important, cosa que es valora a les xarxes socials, pot afavorir tot això. Mai a la història hem estat tan exposats a la imatge de cossos, i tenint en compte, a més, que estan establerts aquests cànons de bellesa de primesa”, destaca aquest psicòleg expert.

LES XARXES SOCIALS, CATALITZADORES

Encara que sí adverteix que els TCA no només tenen el seu origen en la insatisfacció corporal, sinó que també poden sorgir per altres causes, Ruíz de Minteguía subratlla que les xarxes socials actuen com a catalitzadores d’aquesta major insatisfacció corporal que impera en la nostra societat, “factor de vulnerabilitat per a un TCA”, afavorint també una major simptomatologia depressiva, o la baixa autoestima entre les adolescents, per exemple.

“Sí que estem davant una nova manera d’intervenir en TCA, abans no calia estar pendent de tot el que hi ha avui en dia, de vigilar les xarxes, de veure qui es segueix. Les xarxes són un catalitzador més del que abans no calia preocupar-se”, destaca.

És més, recorda com als anys 90 es van publicar una sèrie d’estudis científics on s’exposava un grup de persones a cossos de dones excepcionalment primes i guapes, i després les persones estudiades referien insatisfacció corporal. “Ara, amb les xarxes socials, si estem tot el dia mirant al nostre abast aquestes imatges, llavors la insatisfacció corporal segurament serà més gran. Augmenten l’ansietat, la culpa i la restricció; i de fet aquí és on pot començar-se un TCA. Els adolescents i, sobretot les noies, presenten també una major vulnerabilitat, ja que es mouen en entorns on el cos és molt comentat o exposat”, afegeix aquest expert.

Al llibre, de fet, esmenta que un element de gran importància que activa especialment en les dones la intenció d’aprimar són els factors socioculturals, on òbviament hi tenen cabuda les xarxes socials.

“Avui en dia hi ha un bombardeig constant d’informació per tot arreu, que identifica la primesa com l’objectiu a seguir per sentir-se bé i ser algú acceptat; un fenomen que s’ha intensificat amb les xarxes socials, i en què també s’estigmatitza les persones grasses. (…) La conseqüència és la insatisfacció corporal d’aquesta gran majoria. En el moment en què la dona busca satisfer aquesta suposada mancança, està augmentant la probabilitat de caure en un TCA”.

PRINCIPALS SENYALS D’ALERTA

En aquest punt, preguntem a aquest psicòleg en tractament de TCA quins són aquests senyals d’alerta que tant des de casa com des de l’escola s’haurien d’observar en els adolescents: “Canvis en el menjar, de sobte hi ha aliments prohibits, o tendeix a menjar sola; o un discurs des de la culpa que diu que avui he menjat fatal i demà ho compenso; certa obsessió amb el cos, mirar-se amb lupa, al mirall constantment; fotos per comparar-se, ‘com em veus amb això?’, ‘he engreixat?'”

També esmenta temes associats a l’activitat física, com que la jove vulgui entrenar tot i estar cansada; viure amb angoixa per no tenir temps per fer exercici; estar irritable a nivell emocional; tendència a l’aïllament, ja que al final som éssers socials i mengem amb altres, de manera que deixem de fer plans que impliquin àpats; i en el cas de l’anorèxia, hi hauria marejos, cansament, dèficit energètic, o molt de fred, així com una menstruació irregular, o l’amenorrea.

Adverteix igualment en el llibre que, en el terreny patològic, quan ja es parla d’un trastorn associat a l’alimentació, una manera de detectar que aquesta imatge corporal és clínicament rellevant és quan la persona equipara l’aspecte físic amb el valor personal, i a més, creu també que les altres persones han de ser jutjades de la mateixa manera.

L’ÚS DE FILTRES I EL PERILL DELS INFLUENCERS

D’altra banda, avisa de l’ús estès de filtres, i recorda que el mateix TikTok des de finals de l’any passat no permet filtres que embelleixin, perquè va veure que hi havia una correlació molt significativa amb la insatisfacció corporal. “Gràcies als filtres la insatisfacció augmenta perquè la persona vol acostar-se a com es veu amb el filtre i, no suporta ni accepta la seva imatge real”, afegeix.

Pel que fa als influencers, al llibre posa l’exemple d’una sèrie documental on una influencer explicava el seu cas que vomitava cada dos dies i amb això es netejava. “Què pensaran els seus més de mig milió i mig de seguidors, en la seva majoria adolescents? És molt perillós i molts no saben l’impacte que poden tenir en la salut dels altres”, adverteix.

Amb tot això, Ruíz de Minteguía subratlla que, efectivament, sí que han augmentat els trastorns de conducta alimentària, si bé matisa que això també és així perquè igualment s’ha millorat la capacitat de detectar els casos i ara s’aprecien coses que abans passaven desapercebudes.