El preu de l’habitatge s’encareix el triple de ràpid a Madrid que a Barcelona els últims quatre anys

ACN Barcelona – El preu del metre quadrat a la ciutat de Madrid s’ha enfilat el triple de ràpid que a Barcelona des del 2021, segons mostren les dades dels registradors de la propietat. L’habitatge a la capital espanyola s’ha encarit gairebé un 50% mentre a la ciutat catalana ho ha fet en un 16%; d’aquesta manera, Madrid ha avançat Barcelona en el segon lloc de les ciutats més cares de l’Estat. El ‘sorpasso’ es va produir el tercer trimestre del 2024, i un any després, ja és un 10% més car comprar a Madrid: 5.283 euros el metre quadrat allà, i 4.800 €/m² aquí. Amb els preus actuals, un pis de 80 m² costa de mitjana uns 39.000 euros més a Madrid (422.640) que a Barcelona (384.000), una situació totalment diferent de la de fa tan sols quatre anys.
Des de fa poc més d’un any ha esdevingut més car comprar pis a Madrid que fer-ho a Barcelona. Actualment, un 10% més car. Però només cal retrocedir fins a principis del 2021 per comprovar com aleshores l’habitatge a Barcelona era fins a un 15% més costós, en termes comparatius del preu del metre quadrat dels habitatges.

Ambdues capitals han vist com el preu de l’habitatge anava cap amunt els últims anys; però a ritmes diferents. En quatre anys el preu/m² a la capital espanyola s’ha disparat gairebé un 50%, de 3.641 euros el darrer trimestre del 2021 fins a 5.283 euros el darrer trimestre del 2025. A Barcelona, l’increment és de prop del 16%, de 4.125 euros/m² 4.800 euros en aquest mateix període.

Amb aquesta escalada de preus a ritmes diferents, el ‘sorpasso’ de Madrid a Barcelona es va produir el darrer trimestre del 2024, i des d’aleshores la diferència no ha fet sinó eixamplar-se.

De fet, tan sols en l’últim any els preus han crescut un 17% a Madrid, mentre a la capital catalana l’increment ha vorejat el 7%, segons les dades interanuals del darrer trimestre d’ambdós anys.

Les ciutats més cares d’Espanya

Madrid i Barcelona són ara, respectivament, la segona i la tercera ciutat més cares de tot l’Estat pel que fa al preu de l’habitatge, només per darrere de Sant Sebastià, on el preu mitjà per m² quadrat ha superat per primera vegada els 6.000 euros (6.107) el darrer trimestre de l’any passat. Amb tot, fa quatre anys ja era la ciutat més cara i, en termes d’increment de preus, aquest segueix sent més acusat a Madrid (45%), que a la capital Guipúscoa (21%).

La quarta ciutat amb l’habitatge més car de tot l’Estat és Palma, que acaba de superar els 4.000 euros per primera vegada. Aquí sí, l’increment de preus ha tingut una progressió semblant a la de Madrid, amb un augment d’un 44% en quatre anys. El darrer trimestre del 2021, el preu per metre quadrat d’un habitatge a la capital mallorquina era de 2.719 euros.

Preus a l’alça des del 2019 a totes les comunitats

Mentrestant, el preu de la compra d’habitatge a Catalunya va créixer l’any passat en una proporció similar al de Barcelona, concretament un 6,4% de mitjana, fins a arribar als 2.709 euros per metre quadrat -lluny dels 4.800 euros que marca la capital catalana-. A tot l’Estat, el preu mitjà és clarament més baix, tot i que l’increment interanual ha estat superior que el català, d’un 9,5%, fins a assolir els 2.284 euros el metre quadrat.

Per comparar l’evolució dels preus a les diverses comunitats autònomes, l’INE publica des de l’any 2007 un índex de preus trimestrals, on el valor base (100) està fixat actualment amb relació als preus de l’habitatge a Espanya l’any 2015.

L’índex mostra com els preus es van anar desinflant a partir de l’any 2007 -amb la crisi econòmica- i fins al 2019, i des d’aleshores han remuntat tant a Catalunya com a la resta de comunitats. Pel que fa a Catalunya, l’increment de preus és especialment pronunciat, i ha passat de 92 a 170 punts.

En aquesta estadística, Catalunya se situa amb el tercer índex de preus més alt d’Espanya, amb 170,69 punts el tercer trimestre del 2025. Només Navarra (181) i l’Aragó (176,6) tenen un índex superior. Pel que fa al comportament dels preus el darrer any, Catalunya ha registrat un increment d’11,3 punts en el seu índex respecte a un any enrere, l’increment més alt d’aquesta comunitat en tota la sèrie històrica. 

Ara bé, la pujada de l’últim any ha estat general i, de fet, és més acusada a la majoria de comunitats que a Catalunya, amb l’única excepció de Navarra. Múrcia (+15), l’Aragó (+14,6), Madrid (+14,2), el País Valencià (+13,2) i el País Basc (+11,6), en són alguns exemples. A escala de tot l’Estat, la pujada interanual és de 12,8 punts, i l’índex,145,9.